«Love Story: L’amor en el cinema» – Crònica del concert/col·loqui de Nits de Cinema amb Silly Symphony
El passat 24 d’abril vam tenir el plaer de tornar a l’Acadèmia Tort dins del cicle Nits de Cinema per compartir una nova vetllada de música, emoció i setè art. En aquesta ocasió vam presentar, juntament amb Andreu Martínez, el concert-col·loqui Love Story: L’amor en el cinema, una proposta dedicada a explorar les múltiples formes de l’amor a través de cançons inesborrables de la gran pantalla i del teatre musical.
La vetllada va estar concebuda com un recorregut dramatúrgic que ens va portar des de la tendresa més íntima fins als grans finals apoteòsics. Vam començar evocant l’amor de mare i la infància, amb peces plenes de sensibilitat i nostàlgia, per avançar després cap a l’amor no correspost, les ferides del cor, la passió, els contes romàntics i els grans amors eterns que han quedat gravats en la memòria col·lectiva.
Al llarg del concert, les interpretacions musicals es van anar alternant amb les intervencions d’Andreu Martínez, que amb el seu estil proper i amè ens va acompanyar amb anècdotes, curiositats i referències cinematogràfiques sobre algunes de les parelles més emblemàtiques de la història del cinema. Amb el seu suport visual habitual, el públic va poder redescobrir escenes i històries que formen part de l’imaginari sentimental de diverses generacions.
El repertori del concert va incloure temes molt estimats, entre els quals:
- Baby Mine (Dumbo)
- When She Loved Me (Toy Story 2)
- So Big, So Small (Dear Evan Hansen)
- Will Someone Ever Look at Me That Way (Yentl)
- Popular (Wicked)
- (I’ve Had) The Time of My Life (Dirty Dancing)
- Beauty and the Beast
- My Heart Will Go On (Titanic)
- I Will Always Love You (Bodyguard)
Va ser una nit especialment emotiva per a nosaltres, en què vam poder compartir amb el públic històries, melodies i sentiments universals que continuen emocionant generació rere generació.
Gràcies a l’Acadèmia Tort i al cicle Nits de Cinema per continuar confiant en aquesta proposta, i gràcies també a totes les persones que vau venir a viure i compartir aquesta vetllada tan especial amb nosaltres.
«Ressonàncies Femenines al món del Cinema» – Crònica del concert/col·loqui de Nits de Cinema amb Silly Symphony
El passat 6 de març vam tenir el plaer de tornar a l’Acadèmia Tort dins del cicle Nits de Cinema per compartir una vetllada molt especial de música i cinema. En aquesta ocasió vam oferir, juntament amb Andreu Martínez, un concert-col·loqui que combinava interpretació musical i divulgació cinematogràfica.
Amb motiu del mes de la dona, vam presentar el nostre projecte “Ressonàncies femenines en el món del cinema”, un recorregut per cançons i bandes sonores vinculades a dones que han deixat empremta en la història del cinema: compositores, directores, actrius, dissenyadores i creadores que han contribuït a donar forma a moltes de les històries que ens han fet emocionar a la gran pantalla.
En aquesta nova presentació vam voler aportar-hi un element especial: interpretar els temes amb les lletres traduïdes al català. Això ens va permetre acostar encara més aquestes melodies al públic i redescobrir-les des d’una perspectiva nova, mantenint intacta la seva emoció.
Al llarg de la vetllada, les interpretacions musicals es van anar alternant amb les intervencions d’Andreu Martínez, que va contextualitzar cada peça i va posar en relleu el paper de les dones que hi ha darrere de moltes d’aquestes obres cinematogràfiques, juntament amb suport visual, imatges i seqüències de les pel·lícules.
El repertori del concert va incloure temes molt estimats del cinema, entre els quals:
- Pa pels coloms (Mary Poppins)
Més enllà d’on hi ha l’iris (El mag d’Oz)
Riu de lluna (Esmorzar amb diamants)
Papa, pots sentir-me? (Yentl)
Això és amor (La Ventafocs)
Mil anys (Crepuscle)
Ara som lliures (Gladiator)
Cançó de pandero (Alcarràs)
Sola però fent camí (Fama)
No callaré (Aladdín)
Ja em falta poc (Tiana i el gripau)
Tot i la pluja, va ser una nit molt especial per a nosaltres: un espai per compartir música, cinema i reflexió amb el públic, i per continuar donant veu a aquestes ressonàncies femenines que formen part essencial de la història del setè art.
Gràcies a l’Acadèmia Tort i al cicle Nits de Cinema per fer possible aquesta proposta, i gràcies també a totes les persones que vau venir a compartir aquesta vetllada amb nosaltres.
«Cançons en 35 mil·límetres» – Crònica del concert/col·loqui de Nits de Cinema amb Silly Symphony
06.02.26— Acadèmia Tort
El 6 de febrer vam inaugurar el primer concert–col·loqui de l’any del cicle “Nits de Cinema amb Silly Symphony” a l’Acadèmia Tort, novament acompanyats per Andreu Martínez. La sessió es va dedicar a un element fonamental del llenguatge cinematogràfic: la cançó dins del cinema.
Amb el títol “Cançons en 35 mm”, la proposta va explorar com una cançó pot definir un personatge, condensar una emoció o quedar gravada per sempre a la memòria col·lectiva.
Quan el cinema canta
Eugènia Arús (piano) i Loida Baró (veu) van oferir un recorregut musical per diferents èpoques, estils i gèneres cinematogràfics, demostrant que la cançó no és només un afegit, sinó sovint el cor mateix de la pel·lícula:
- Smile – Charles Chaplin
Un inici delicat i ple de significat, recordant com Chaplin va saber posar música a la fragilitat humana sense necessitat de paraules.
- Something’s Coming & America – West Side Story
L’energia del musical clàssic, on la cançó és acció, conflicte i relat alhora. Leonard Bernstein va voler jugar conscientment amb ritmes provinents d’altres cultures, incorporant a America el ritme mexicà del huapango —i no pas un ritme d’origen porto-riqueny— per reforçar la tensió cultural, la barreja d’identitats i el contrast entre tradició i modernitat que travessa tota l’obra.
Banning Back Home – Hook (John Williams)
Una de les peces més reveladores de la banda sonora de John Williams, que retrata l’agitada vida d’un executiu absorbit per la feina, Peter Banning, que ha oblidat que un dia va ser Peter Pan (interpretat per Robin Williams). La música acompanya aquest desencaix entre el món adult i la infància perduda, anticipant el conflicte central del film.
- La La Land – Medley
Un homenatge al musical contemporani i a la tensió eterna entre l’amor i la vocació artística. - Never Enough – The Greatest Showman
La cançó com a clímax emocional: la necessitat de ser vist, escoltat i estimat. - La vida es una tómbola – Marisol
Un moment de cinema popular i memòria col·lectiva, on la cançó traspassa la pantalla i esdevé generacional, amb música del compositor català Augusto Algueró. - A Thousand Years – Crepúsculo
La cançó romàntica com a extensió de l’emoció adolescent i del relat amorós etern. - Live and Let Die – James Bond (007)
Quan una cançó defineix una saga sencera i crea una identitat sonora inconfusible. - Hallelujah
Un moment coral amb la participació del públic, que va cantar amb nosaltres i va convertir la música en una experiència compartida.
Col·loqui amb Andreu Martínez
El concert es va anar alternant amb anècdotes i reflexions cinematogràfiques a càrrec d’Andreu Martínez, que va posar sobre la taula qüestions com:
- El paper narratiu de la cançó dins la pel·lícula
- Moments icònics com Cantant sota la pluja
- Actors cantant a la pantalla i trencant expectatives, com Tom Cruise a Jerry Maguire
- Per què algunes cançons queden indissolublement lligades a una imatge
El col·loqui va convidar el públic a repensar escenes molt conegudes des d’una nova mirada.
Recorda: cada de mes, a l’Acadèmia Tort, continuem explorant la relació entre cinema, música i pensament crític amb Silly Symphony.
Quan el cinema canta, la memòria escolta.
«No és Nadal si no veus Que bello es vivir» – Crònica de l’últim concert de l’any
22.12.25 — Acadèmia Tort
El passat 22 de desembre, el cicle “Nits de Cinema amb Silly Symphony” va tornar a l’Acadèmia Tort amb una sessió molt especial, concebuda com una celebració col·lectiva del Nadal a través del cinema, la música i la paraula.
Amb el títol “No és Nadal si no veus Que bello es vivir”, la vetllada va girar al voltant de les pel·lícules que, any rere any, construeixen el nostre imaginari nadalenc i emocional.
Un Nadal compartit, musical i cinematogràfic
Eugènia Arús (piano) i Loida Baró (veu) van oferir un recorregut per diferents maneres de viure el Nadal al cinema, combinant nostàlgia, humor, contradiccions i comunitat:
White Christmas: Un homenatge als crooners de l’època daurada —Frank Sinatra, Bing Crosby— i al Nadal idealitzat del cinema clàssic.
Jingle Bell Rock: Un tema festiu que va servir per parlar del cinema d’acció dels anys 90 i de la seva contradicció amb els valors de pau i amor, amb referències com La Jungla de Cristal.
Let It Go: Un moment dedicat als més petits, reivindicant el cinema d’animació com a espai d’expressió emocional.
The Holiday – Hans Zimmer: La música com a element essencial per construir la calidesa de la comèdia romàntica contemporània.
Jump & Love Actually: Un dels moments més celebrats de la nit: Hugh Grant ballant, com a símbol d’humor, llibertat i humanitat dins l’imaginari nadalenc modern.
Solo en casa: Un record inevitable del Nadal cinematogràfic, que va donar pas a un dels instants més especials del concert: el públic cantant conjuntament, transformant la música en una experiència col·lectiva.
All I Want for Christmas Is You: El clàssic imprescindible, interpretat en la nostra pròpia versió, més íntima i personal.
És l’hora dels adéus (New Year’s Eve): El tancament perfecte: un tema de la pel·lícula New Year’s Eve, cantat conjuntament amb el públic, que va convertir el final en un moment emotiu, proper i festiu.
Col·loqui amb Andreu Martínez
El concert es va intercalar amb el col·loqui conduït per Andreu Martínez, que va obrir reflexions sobre:
El Nadal com a construcció cultural i cinematogràfica
Les contradiccions entre el missatge nadalenc i certs gèneres cinematogràfics
El paper de la música com a creadora de rituals i memòria col·lectiva
La participació del públic va ser clau per convertir la vetllada en una experiència viva i compartida.
Una nit per viure el Nadal plegats
La sessió del 22 de desembre va ser molt més que un concert: va ser una trobada, un espai de comunitat i una manera conscient i emotiva de tancar l’any, fidels a l’esperit del Nadal i del cinema.
«Segona estrella fins a Itomori» – Crònica d’una nit de cinema d’animació
20.11.25 — Acadèmia Tort
Hi ha concerts que es canten… i d’altres que es viuen.
La nit del nostre concert d’animació Segona estrella fins a Itomori va ser d’aquests últims: un viatge ple de llum, records i emocions compartides que encara ressonen dins nostre.
Més que un concert… un viatge narrat
Com és habitual en aquests últims esdeveniments, no estàvem soles. Entre peça i peça, l’Andreu Martínez va ser el narrador de viatge. Ell va situar cada melodia en el seu món, va explicar anècdotes, detalls musicals, curiositats de producció… i va aconseguir que cada cançó arribés amb un significat nou.
A més, l’Eugènia Puy Polls va fer les traduccions a l’anglès en directe per al públic estranger… una feina que va enriquir encara més l’experiència. Va ser un dia rodó!
Convidats de luxe
També vam comptar amb dos músics especials, perquè als nostres concerts… sempre hi ha sorpreses. Eugenio Ramírez-Wiella al violí, que ens va emocionar amb la seva sensibilitat a Part of Your World i Totoro (aquí, l’Andreu va aparèixer de sorpresa agafant el baix!).
I un alumne de flauta de l’Acadèmia Tort, que es va atrevir a pujar a l’escenari per interpretar un fragment de Your Name amb nosaltres. Un d’aquells moments que es recorden per sempre.
La màgia del cinema… en directe
Des de Disney fins a Ghibli, passant per Pixar i altres mons infinits de la imaginació animada, el públic va viatjar amb nosaltres a través de melodies que formen part de la nostra infància —i de la nostra vida adulta també.
Part of Your World · Totoro · The Old Mill · Your Name · Princess Mononoke…
Cada peça portava una història, un univers i una emoció diferent. Com si la música obrís portals invisibles cap a mons que sempre han estat amb nosaltres.
Piano i veu: dues eines, mil mons
Sovint ens pregunten com es pot expressar tant (o més) només amb piano i veu.
La resposta és senzilla: quan hi ha emoció… la música no necessita res més.
Gràcies per acompanyar-nos
Aquella nit vam recordar per què fem música: per compartir, emocionar i connectar.
Gràcies per formar part d’aquest viatge.
I a vosaltres, públic, gràcies per escoltar amb el cor obert.
Continuarem buscant estrelles.
I potser… la següent ens portarà fins a un altre univers animat. 
“Nits de Cinema amb Silly Symphony” – Crònica del primer concert
31.10.25 — Acadèmia Tort
El passat 31 d’octubre vam inaugurar el cicle “Nits de Cinema amb Silly Symphony” a l’Acadèmia Tort (Gràcia, Barcelona). Un espai íntim i proper que va permetre compartir música, emocions i cinema amb un públic molt especial.
Aquesta primera sessió es va dedicar a la dona dins del món cinematogràfic: el seu paper, la seva representació i la seva força creativa al llarg de la història del cinema.
Música com a relat
Eugènia Arús, al piano, i Loida Baró, a la veu, van interpretar temes icònics del cinema, tot posant en valor protagonistes femenines, personatges de ficció, compositores, guionistes, escriptores i dones que han deixat empremta en la cultura visual i sonora. Entre els noms que van emergir durant el concert, hi trobem:
Judy Garland – Over the Rainbow
Barbra Streisand – Papa, Can’t You Hear Me?Mercè Rodoreda – evocant La plaça del Diamant, com a homenatge a la terra i la paraula escrita
Lisa Gerrard – la força del seu llenguatge de l’ànima a Now We Are Free
Cada peça va esdevenir una petita història: un retrat sonor de la feminitat, la creativitat i la lluita per la visibilitat artística.
Col·loqui amb Andreu Martínez
El concert es va intercalar amb expliquacions i reflexions a càrrec d’Andreu Martínez, que ens va il·lustrar sobre temes com:
Com ha evolucionat la representació femenina a Hollywood
Estereotips vs. personatges complexos
Presència i absència de la dona darrere les càmeres
Les intervencions van obrir un espai per repensar el cinema: no només com a entreteniment, sinó com a mirall social i eina de transformació.
Una nit compartida
El públic va participar activament i es va crear un ambient molt proper i reflexiu. Per acabar, vam convidar tothom a seguir les sessions mensuals del cicle i continuar explorant la relació entre cinema, música i pensament crític.
Recorda: cada dijous de mes ens trobaràs a l’Acadèmia Tort amb un nou tema inspirat en la màgia del cinema i la música.
Silly Symphony — més que un concert, una experiència cinematogràfica.